Avís important

El contingut d'aquest bloc és informatiu i no substitueix en cap cas la consulta presencial amb el professional de salut pertinent, sino que la complementa. En cas de dubte, contacteu amb el vostre especialista.

dilluns, 25 de febrer del 2013

Avui "toca"!


Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Avui deixo de banda l'embaràs, el part i el postpart per anar a l'inici de tot plegat: la cerca d'embaràs, un tema divertit per a alguns però estressant i angoixant per a altres. Compartiré aquí el darrer article que he escrit per a Creixem Junts. 

Tots sabem que els nens no vénen de París, i també sabem com es fan. La majoria de les parelles, quan decideixen ser pares, es posen mans a l'obra i tenen relacions sexuals sense protecció. Normalment, en menys d'un any arriba el moment més esperat: el test d'embaràs surt positiu i delata que la dona té una nova vida al seu interior.

Això que sembla tan fàcil, en el fons, és un procés ben complicat. Per a fabricar un nou ésser humà necessitem un òvul i un espermatozou, que aquests es trobin i donin lloc a un embrió, i que aquest s'implanti al lloc correcte sense que li passi res pel camí. Tan normal és tenir el test d'embaràs positiu el primer mes com trigar un any en aconseguir el nostre somni. Hi ha gent que s'ho pren amb calma i gaudeix de la cerca, però també hi ha qui necessita tenir el control de la situació, saber el dia exacte de la concepció i no trigar massa en veure les dues ratlles al test. De la mateixa manera que hi ha qui espera pacientment i qui el tercer mes de cerca porta uns nervis a sobre que ja ni tan sols gaudeix del moment.

Suposem que la parella no té cap problema que els disminueixi la fertilitat. Per tant, ja tenim òvul i espermatozou i tot l'escenari. Com es troben? Tenint relacions sexuals els dies propers a l'ovulació. Aquí sorgeixen totes les preguntes de moltes parelles que busquen embaràs: Jo ovulo? Quan ovulo? Com sé que ovulo? Quan estic ovulant, quina és la freqüència ideal per a tenir relacions? El meu cicle és normal? Doncs avui intentaré respondre aquestes preguntes que sovint em fan les pacients a la consulta.

Entenem com a cicle menstrual el període que transcorre des que ve la regla fins que ve la següent, comptant el primer dia de la menstruació com a primer dia del cicle. La durada del cicle pot ser variable d'una dona a l'altra, i també pot variar en una mateixa dona d'un mes a l'altre. Tan normal és tenir cicles regulars de 21 dies, de 28, de 35, o bé de durada variable (coneguts com "irregulars"). És a dir, que ser irregular vol dir que un cicle potser et dura 21 dies i el proper 32, i el següent 29. L'altre tema és que els cicles siguin curts (21-22 dies) o llargs (35), tot i ser regulars.

Una dona que menstrua generalment ovula (dic generalment perquè de vegades podem trobar cicles anovulatoris). L'ovulació sempre té lloc 14 dies abans de la següent menstruació, independentment de la durada del cicle. Aquesta segona fase del cicle (des de l'ovulació fins la propera menstruació) és fixa. El dia de l'ovulació depèn de la durada del cicle: si tenim un cicle de 28 dies, ovulem el dia 14, i si el nostre cicle és de 35 dies ovulem el dia 21. Per tant, la millor manera de saber quan ovulem és conèixer el nostre cicle.


Si no tenim cicles regulars, o bé no recordem el dia de la darrera menstruació, hi ha altres maneres de detectar l'ovulació. Algunes dones (però no totes) noten un petit dolor al ventre, semblant al menstrual, coincidint amb l'ovulació. També podem reconèixer el moment gràcies al moc ovulatori: es tracta d'un flux vaginal transparent, força líquid i molt semblant a una clara d'ou, que permet el pas dels espermatozous a través del coll de l'úter per a que puguin anar a trobar l'òvul. Algunes dones noten molt el moc ovulatori, i d'altres pràcticament no observen diferències. A més a més, unes hores abans de l'ovulació augmenta molt una hormona anomenada LH (hormona luteinitzant), i aquesta es pot detectar en orina. En això es basen els tests d'ovulació que es comercialitzen en farmàcies i parafarmàcies, amb marques comercials i preus molt variables.

Cal fer-se tests d'ovulació? Jo no ho considero necessari d'entrada. El meu consell és tenir relacions sexuals amb la freqüència, sense pressions de calendaris i sense presses. Gaudiu del moment i de la vostra parella. Si no hi ha cap problema mèdic, no cal tenir-ho tot controlat. Sí que dic a les meves pacients que es facin tests d'ovulació quan estan angoixades i porten gairebé un any de cerca d'embaràs, per exemple. Però no com a norma. 

Quan estem ovulant, quina és la freqüència ideal per a tenir relacions sexuals? No hi ha un màxim ni un mínim, però l'aconsellable és deixar 36-48 hores entre coit i coit per a assegurar una qualitat òptima dels espermatozous. Això no vol dir que si tenim relacions cada dia o dos cops al dia no aconseguim embaràs, cada parella és un món. L'ideal és tenir relacions sexuals quan se'n tinguin ganes, independentment del dia del cicle i dels dies que fa que no en tenim. 

Els espermatozous tenen una vida mitjana de 72 hores, mentre que els òvuls viuen tan sols unes 24 hores (màxim 48). Per tant, l’ideal per a quedar-se embarassada si estem comptant dies fèrtils és tenir relacions a dies alterns començant 3-4 dies abans de la suposada ovulació, i fins 3-4 dies després d’aquesta. Però clar... realment hem de caure en el joc de “avui toca”? O és millor trigar una mica més i gaudir del viatge?

Quin és el moment de fer el test d’embaràs? Quan veiem que ens falta la menstruació. Abans, encara que hi hagi embaràs ens pot sortir el test negatiu, i acabarem entrant en un estat d'angoixa i incertesa cada mes. Si el test és positiu, hi ha embaràs, però no podem saber si va bé o no. Farem la primera visita d'embaràs entre les 6 i les 8 setmanes des de la darrera menstruació. El test simplement detecta l'hormona de l'embaràs en orina. I, si és negatiu, pot ser que encara sigui massa aviat o que realment no hi hagi embaràs. Si fem el test en sang ho sabrem abans? Les xifres de l'hormona de l'embaràs hauran augmentat molt poquet, i potser estarem generant falses esperances o desil·lusions, així que si no hi ha cap motiu mèdic jo no ho aconsello. Gaudiu del moment, de la sorpresa. La incertesa pot ser bonica si ens la prenem amb il·lusió... oi que ens agrada obrir un regal sense saber què hi ha dins del paquet?

Sovint visito dones que busquen embaràs i abans de fer-se el test expliquen nàusees, mals de panxa, hiperòsmia (percepció augmentada de les olors), mal gust de boca, més gana, inflor de pits, i un llarg etcètera. Realment aquests símptomes són d’embaràs? També poden ser premenstruals. Són reals? O tenen un origen més mental? Sovint són suggestions, és a dir, que percebem sensacions que sabem que podem notar, i ens les acabem creient. Són símptomes tan subjectius i tan poc específics que costa convertir-los en norma, i alhora és difícil dir “ui, no, segur que això no ho notes”. Està clar que qui diu que té aquests símptomes no se’ls inventa, però la ment hi juga un paper important.
 
L'altra pregunta que em fan sovint és: "Puc fer vida normal mentre busco embaràs?" La meva resposta és la següent: "Sí, mentre no et droguis". Mentre busquem embaràs hem de dur a terme una vida NORMAL. Podem fer esport, prendre un medicament si el necessitem, prendre'ns una cervesa o un mojito i volar en avió. Només cal que canviem els preservatius o els anticonceptius per un preparat d'àcid fòlic per a carregar els nostres dipòsits d'aquest element necessari per al desenvolupament del tub neural del nostre futur embrió. I que si fumem ho anem deixant (després pot costar més).

Com a conclusió, si busqueu embaràs, fins 12 mesos entren dins de la normalitat. No mireu calendaris ni rellotges i gaudiu del “fer nens” amb la vostra parella. El tic-tac ja vindrà després.


dijous, 7 de febrer del 2013

El part a casa i Els Matins de TV3



Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Dilluns al matí, al conegut programa de Televisió de Catalunya dels Matins de TV3, es va parlar sobre el part domiciliari. Aquesta és una opció que trien cada vegada més parelles per a rebre els seus fills, i estic segura que si no fos pel seu elevat cost econòmic hi hauria força més gent que pujaria en aquest tren.

No vull iniciar aquí un debat sobre part a casa.sí - part a casa.no. Qui opta per un part a casa ja sap que està assumint un petit risc que sorgeixi alguna complicació, així que no cal que vingui jo i ho digui. Per sort els parts a casa es compliquen poc, entre altres coses perquè el personal que els atén només assumeix gestacions a terme i de baix risc (o així hauria de ser).

El que vull comentar avui és com s'ha transmès la informació. En primer lloc apareix la llevadora que atén el part domiciliari que surt al vídeo. Tot és perfecte, és un segon fill, el part és ràpid i neix una criatura sana en un clima càlid i acollidor. Realment és molt emotiu. Després parla la responsable de Sala de Parts d'un hospital públic català amb protocol de part natural i amb unes instal·lacions espectaculars. I surt l'altra cara de la moneda: parella que arriba amb la idea d'un part sense intervenció, van passant les hores, sembla ser que el part evoluciona molt lentament, la noia està molt cansada i desesperada, i li aconsellen analgèsia peridural. I s'acaba el vídeo. Com acaba aquest naixement? No ho sabem. Per què tallen la gravació?

La meva sensació és que la noia que fa el part a casa la treuen a la tele com una campiona (i ho és, com totes), i la del part a l'hospital dóna la sensació de fracàs. A mi no em fa pena que li posin analgèsia peridural, el que em fa pena és que ho passi malament i que senti frustració per no haver assolit el seu objectiu. A la llevadora de Can Ruti, la qual conec personalment i és molt bona professional, li han otorgat el paper de dolenta de la pel·lícula, la que convenç l'embarassada a "abandonar la cursa". A mi m'hagués agradat veure com acabava tot plegat, veure els pares contents amb el seu nadó als braços, i no tallar el vídeo amb imatges de derrota i cansament.

Penseu que no es pot donar la situació contrària? També hi ha dones que després de tres dies de part domiciliari han d'anar a l'hospital esgotades... n'he vist arribar en condicions ben extremes. I dones que pareixen fantàsticament a l'hospital en tres hores, al seu aire i sense cap intervenció mèdica. El part depèn de qui t'acompanya, sí, però sobre tot de cada dona (i de si ha parit prèviament). No hem de generalitzar. I com a coautora del protocol de part natural hospitalari del meu hospital, no m'ha agradat com Televisió de Catalunya ha transmès la informació.

Per acabar, felicitar les dues parelles que han compartit el naixement dels seus fills amb la resta de catalans, ja que gràcies a accions com aquesta (i que no tothom està disposat a fer) n'aprenem tots.

Podeu veure el vídeo del programa en aquest enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/4451851/Els-matins-es-testimoni-dun-part-natural-a-casa-una-tendencia-que-sha-duplicat-els-ultims-tres-anys

dimarts, 5 de febrer del 2013

L'alarma dels anticonceptius


Aquest bloc s'ha traslladat! Em trobareu a www.laurarodellar.com

Aquest article l'he escrit avui per a Creixem Junts, però donat que és un tema que està generant alarma social i preocupació he decidit publicar-lo aquí també per a fer-ne doble difusió. 

Aquests darrers dies ha saltat una alarma als mitjans de comunicació: l'agència francesa de seguretat dels medicaments ha retirat del mercat unes píndoles anticonceptives per haver-se'ls atribuït, durant els darrers 25 anys, quatre morts per tromboembolisme. Això ha generat una enorme alarma social entre les usuàries d'anticonceptius hormonals, i moltes dones que en prenen es troben sense saber què han de fer a partir d'ara.

Què és un tromboembolisme?

Un tromboembolisme és l'obstrucció d'un vas sanguini (artèria o vena) per un trombo o coall, provocant una manca d'aport sanguini al territori del cos que rebia sang d'aquest vas i, per tant, una lesió (temporal o permanent segons l'estona que estigui obstruït el vas). Per tant, segons si el vas ocluït és gran o petit i quin territori abasti, la lesió serà més o menys important.
El coall es pot produir al mateix vas afectat o bé, des d'allà, disseminar-se a altres parts del cos.
Un exemple seria una trombosi venosa profunda d'una cama. Trobarem dolor i inflor de l'extremitat afectada. Si el coall viatja pel sistema venós, podem trobar una embòlia pulmonar (amb més o menys territori afectat segons el vas on vagi a parar el coall) o una embòlia cerebral, amb serioses conseqüències.

Quina relació tenen els anticonceptius hormonals amb el tromboembolisme?

Els anticonceptius hormonals combinats contenen dos tipus d'hormones que ens permeten inhibir l'ovulació i controlar el cicle menstrual. Es tracta d'estrògens i gestàgens combinats en diferents formulacions.
Durant els anys 60 es van publicar els primers estudis que relacionaven els anticonceptius amb un augment del risc de malaltia tromboembòlica 2-4 vegades respecte les dones en edat fèrtil que no en prenien. Inicialment es va atribuir el risc als estrògens, i se'n van reduir les dosis, però als anys 90 es va veure que els gestàgens també hi estaven implicats (diferent risc segons el tipus de gestàgen).
Què tenen a veure amb la coagulació? Doncs actuen al fetge, sobre les cèl·lules responsables de fabricar alguns factors de coagulació (fent que se'n fabriquin més), i alhora indueixen una resistència a l'actuació dels anticoagulants naturals del nostre cos mitjançant la modificació de diverses molècules. Per tant, afavoreixen la coagulació i inhibeixen l'anticoagulació natural.
Aquest estat que anomenem d'hipercoagulabilitat continua mantenint la coagulació dins dels límits de la normalitat en la majoria d'usuàries d'anticonceptius hormonals combinats. En canvi, quan hi sumem altres factors de risc de trombosi (factors genètics, trastorns immunològics de la coagulació, tabaquisme, etcètera), sí que ens trobem davant d'una situació de risc. És per això que aconsellem que les dones que prenen anticonceptius deixin de fumar.

Quina és la situació actual a casa nostra?

L'Associació Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMP) ha informat que s'inicia una revisió dels anticonceptius hormonals combinats de tercera i quarta generació (formulats amb uns gestàgens en concret) i de les combinacions d'estrògens amb acetat de ciproterona per part d'un comitè científic integrat per representants de totes les agències nacionals europees. Aquesta revisió comença a iniciativa de les autoritats franceses, i vol evaluar si la informació que proporcionen els prospectes i les fitxes tècniques d'aquests medicaments és suficient per a informar els professionals sanitaris i les usuàries. Per tant, només es tracta d'una revisió, però no s'ha retirat cap fàrmac del mercat ni vol dir que es vagi a retirar. L'AEMPS informarà dels resultats d'aquestes revisions.

Si sóc usuària d'anticonceptius hormonals, què he de fer ara?

Tot i l'alarma social que creen aquestes notícies, les usuàries d'anticonceptius hormonals combinats poden estar tranquil·les ara per ara. De moment no hi ha motius per a canviar d'anticonceptiu i no s'aconsella que les dones que els prenen els abandonin. Tot i amb això, les dones que es trobin angoixades i desitgin més informació poden consultar tranquil·lament el seu ginecòleg.
El risc de malaltia tromboembòlica és d'entre 20 i 40 casos per cada 100.00 usuàries cada any, és a dir, prou baix. El que hem de fer els professionals és seleccionar les dones a les quals prescribim aquests fàrmacs i despistar altres factors de risc de tromboembolisme, i el que han de fer les dones és seguir les indicacions dels professionals i mai prendre anticonceptius pel seu compte.

Font: